Welcome to my blog :)

rss

domingo, 13 de junio de 2010

CAPÍTOL DOS

- He pensat que la Caixa de Pandora estarà molt segura si la transformo en un objecte sense cap valor, què us sembla? – va dir Erasmus, el més vell de tots.
- No és mala idea, ja ha pensat en quin objecte el convertirà? – va demanar Horaci.
- Crec que el més adient és que de moment sigui una caixeta de música.
En aquell moment va arribar la furgoneta, era una mica vella, i quan va frenar davant els tres homes xerricava molt. Hi van entrar amb aire apressat i Erasmus esguardava tots els arbres per assegurar-se que no els seguien.
Horaci va seure al davant i va mirar la noia que conduïa la furgoneta; era maquíssima, tenia uns ulls massa grans per aquella cara tan fina, eren d’un color com de mel, Tenia el cabell pèl-roig molt fosc i tota ella era menuda. Artemis va passar darrera la noia i Erasmus va seure al seu costat.
El cotxe va arrancar, anava molt de pressa i semblava que haguessin de xocar amb els arbres del sender, però en un moment van entrar dins el poble i després de recórrer uns quants carrers van arribar a una caseta blanca molt bonica que no lligava gens amb aquell cotxe tan tronat.
Aileen va obrir la porta del garatge amb el comandament. Va entra-hi i tots van baixar del cotxe. La porta que comunicava amb la casa estava entreoberta; se sentia una remor i hi entrava l’olor del cafè acabat de fer.
Artemis va obrir la porta, que comunicava amb unes escales de fusta de caoba que portaven a la sala d’estar de la casa. Va pujar les escales corrents i va tancar-se a l’habitació, perquè ara que ja estava sol volia plorar la mort del seu pare.
Feia 16 anys que havia nascut, i 16 anys que el seu millor amic havia estat el seu pare. La seva mare havia mort en el part, i sempre havia estat el seu pare qui se n’havia cuidat de la seva educació. El seu pare havia estat l’única persona en qui havia confiat completament, sempre havien lluitat junts contra els titans. Ell era qui li havia ensenyat a fer servir l’arc i les fletxes, els coneixements astronòmics, l’art de la lluita. També l’havia ensenyat a enfrontar els problemes, a riure, a tenir cura dels altres. El seu pare li havia ensenyat tot...
I ara ja no tenia res...

3 comentarios:

Viviendo entre letras dijo...

ja se que soc molt pesada XD ,,m'agrada molt l'història, pero cosa situar-se, podries fer que el capítol U situes una mica al lector: llocs que més sortiran, essers que hi viuen, la vida d'aquests(son lliures,o no...) etc.

;)


consells de l'Èlia jejeje, fesna el quet vingui de gust :P

barbie dijo...

jajaja... havia pensat qe tot això ja continues mes endavant.. que ara el lector estigués confos (pel que veig ho estic aconseguint.. =9)

Viviendo entre letras dijo...
Este comentario ha sido eliminado por el autor.

Publicar un comentario